dimarts, 15 d’abril del 2008

Partits èpics: tercera entrega!

Això va ser un matí de l’any 2007. era la temporada 2006-2007 i l’Ondara havia aplaçat el seu partit de la jornada 17 (4 de febrer) per pluges al poble de Castelló de la Ribera.
El partit es va aplaçar per a març i tots esperàrem, locals i visitants, que el pavelló cobert estigués acabat.
Va arribar el dia del partit i el pavelló l’inauguraven eixa mateixa vesprada, i el partit no es pogué jugar a cobert, de totes maneres això és un detall que als nostres herois no els va importar per què aquell matí a Castelló de la Ribera es gaudia d’un dia fantàstic, amb un solet que donava gust.
L’escalfament tocava començar, i tots estaven presents: àrbitres, anotador, cronometrador, contrincants, balons, nosaltres (els visitants), fins i tot el públic, que va arribar abans d’hora degut al bon dia que feia.
Però els nostres herois no van començar l’escalfament... Desprès de canviar-se de roba i posar-se l’equipació de joc, Toni i Pep anaren a per aigua al bar del poliesportiu. Quina fou la sorpresa dels seus companys, quan els veieren arribar amb 6 botelles d’aigua, un plat de cacauets i un plat amb olives... A tot això, els seus companys eren Cèsar, Eloi i Pito. Sí, en total n’eren 5, bé, més bé 4 i mig, ja que Toni s’havia gitat tan sols un parell d’hores abans d'eixir d'Ondara amb el cotxe cap al partit i encara estava mig bufat!
Doncs tot començà amb bromes, fins i tot amb la gent del públic, que xerraven amb els jugadors de l’Ondara, al veure que en lloc d’escalfar estaven a la banqueta menjant-se les olives i els cacauets.
Tocava, ara si, començar el partit, i quina fou la sorpresa per als jugadors del Castelló de la Ribera, que els d’Ondara, dins de la broma i la tonteria, estaven en tot moment ficats dins del partit.
Al descans s’arribà amb un avantatge local de 7 punts. I amb el cabreig monumental de l’equip local, de veure que no podien desapegar-se dels ondarencs al marcador.
Al tercer quart l’Ondara comptava amb, gairebé, un home menys, ja que Pito estava desfondat i no podia córrer. A quasi tots els atacs arribava a passar la línea de mig camp i prou!
Al darrer quart, amb els castellonencs picats a més no poder i amb els àrbitres xiulant com a falta qualsevol tipus de contacte per part de l’equip d’Ondara, el partit estava al roig viu. Els ondarencs es quedaren a l’últim minut amb tres homes dels cinc que havien començat el partit per acumulació de personals i amb el resultat final de 62-50 (aquest fou el màxim avantatge que aconseguí el Castelló de la Ribera en tot el partit).
Per a finalitzar aquest meravellós partit, un dels jugadors locals, anà cap a Cèsar i li digué a la fi del partit si volia picar-se-la jugant un 1Vs1 a lo que Cèsar respongué: “Sí home, estàs poc flipat, què m’he cascat el partit sencer, xaval!!!”

12 comentaris:

elpepgf ha dit...

aquesta anècdota demostra q no som ni serem un equip seriòs, si no una quadrilla d'amics q ens ajuntem el divendres per a fer 4 tirs i els dissabtes per a jugar contra gent, q segons pareix, s'ho prenen prou més seriosament q nosaltres...
eloi, no em piques, q si intentes fer una moció d sencura sobre la capitania li dic a la meva dona q no vaig al teatre (encara q em coste la vida) i vaig a sopar!!!!!!
AMB LA CAPITANIA NO ES JUGA!!!

elpepgf ha dit...

eloi, pareix q ja han corregit lo del cyberdunk, els celtics han guanyat d gairebé 90 punts! una aposta més!
una cosa curiosa es q al meu equip havien jugat 18 jugadors, i ara q he tornat a entrar ja ho han deixat b i tan sols han jugat els 8 ó 9 q consten en el planter d l'equip.
per cert, ja comentareu sobre el tercer capítol dels partits èpics, eh!
supose q tant toni, pito i cèsar tenen algo a dir..... ejem....

eloiet ha dit...

Molt bo, Pep! M'agrada la poètica del principi del relat. La veritat es que el partit va ser un caxondeo total. No vam fer cap tipus de calfament, el base estava tot bufat i Pito al tercer quart va dir:
Jo ja no jugue més, no puc ni moure'm!!! ... i ho va fer.

Així i tot, si no recorde malament, al tercer quart ens vam arribar a posar per davant al marcador, pero l'esforç es va notar i a l'últim quart unes polèmiques faltes personals que em van pitar(com sempre) van trencar l'equip. Al vore que ja erem 4 jugadors, Toni que no sabia si estava a l'aixut o a Castelló, va decidir que ja havia fet prou i va forçar un parell de tècniques amb la seua sutilesa habitual, quedant-se prou agust amb l'arbitre.

Pep, pensa't seriosament lo del teatre que ja tinc les camisetes al l'impremta i estic ultimant el discurs. Pel matí aniré al supermercat a comprar una caixeta de cassalla. Que es mes important per a tu: la teua dona o la capitania del bàsquet. Dones hi han moltes, pero clubs com aquest no en trobaràs cap per ahí!!

Pere ha dit...

Enhorabona per l´article Pep!!És genial!!Si no vos coneguera seria complicat de creure-ho, però com vos conec lo raro és que no passe més vegades.

El sopar està en marxa,el dissabte ja quedarem l´hora però encara em falta la contestació de Toni i César.Arquitecte no penses participar esta setmana!!!!!!Va que esperem les teues rajaes.
Pito no em troba a faltar als partits per què quan vaig li furte els tirs lliures de les tècniques!jajajajaja!!

Pep Sivera ha dit...

Pere saps massa que si jo estic en pista no tens res a fer amb els tirs lliures i si no, perque t'hen vas a les illes...jejejeje

no feia falta Pep, recordar el meu estat fisic en el moment de la disputa d'eixe partit epic en castello, però gràcies.

Eloi, les meves paraules varen ser:" jo no puc mes, juguem en 4"

elpepgf ha dit...

pep, ho he posat xq és una anècdota ben graciosa i a més tu ets el primer en riure't d'això! si vols ho lleve!!!
la veritat és q l'article no reflexa fidelment el q va ser el partit en realitat, xq cèsar va tindre més q paraules amb un parell dels jugadors del castelló (cosa normal amb ell...), però es q era un show, veure'ns a toni i a mi menjant allí, als altres 3 renyant-nos i a la fi tots a la banqueta... és prou trist!
i encara és pitjor la mala llet q van agafar els contraris i les "barbaritats" q ens deien durant el partit!

feu el sopar, feu... jo intentarè arribar aviat del teatre, per veure si encara m'ajunte amb vosaltres, si no es q ja esteu tots tirats pel terra, cosa bastant normal (sense contar a l'arquitecte, clar!)
d fet estic pensant en boicotejar el teatre amb un avís-bomba, o anant a valencia a punxar-li les rodes al grup d teatre, o alguna cosa semblant... ja ho decidiré!

eloiet ha dit...

Pito, no t'avergonyisques del comentari. Pensa que eres l'unic jugador de l'equip que ha millorat la seua condició física respecte a l'any passat. Jo estic fortíssim com sempre pero la resta va arrastrant-se pel camp que donen pena. :)

Pep, si vens després del teatre eixe de merda, puc cancel·lar el boicot a la capitania i canviar-ho per una sessió de guitarreta chunga.

Pere, com organitzem la logísitica de la sopà. Haurem de comprar el alcohol i alguna picaeta per a acompañar no?? Ja ho parlem

No he posat apostes peque no hi ha res que m'agrade per ahí. Hi ha un parell d'apostes en Ukrania 1 pero son tant incertes que no vull posar-les perque si les falle em deixareu sense cassalla el dissabte. Demà miraré a vore si ix algo de trellat. Per cert, Ja soc campió de lliga amb els Zagreb Lions de Croacia!!! Al menys guanyaré algún titol enguany encara que siga virtual.

Unknown ha dit...

Buenas

Jo porte l'alcohol. Dieu-me el que voleu.

I ara els missatges per a cadascú:

Pep: o vas després del teatre a la sopaeta o perds la capitania, tu voràs.
Pito: Més et val dur la guitarreta eixa a la sopà, pero haven-te aprés alguna cançó pera tocar-la en trellat.
Eloi: Això de que estas fort.. i no faces eixos comentaris del vostre base, que si mal no recorde va sr el màxim encistellador de l'equip aquell partit.
Pere: Encara no m'has dit on vius per a que puga anar la sopà.
Per a l'arquitecte: Tu que fas jugant a bàsquet si els arquitectes només sabeu estar sentats/gitats davant l'ordinador fent dibuixets.

Açò és tot per hui.
Bona nit i bona sort.
Signat: Alzirenc infiltrat.

Pere ha dit...

De la logística del sopar ja parlarem el dissabte,lo únic que espere és que el dissabte no es pose a ploure perque la barbacoa no està tapada i seria una putada!!
Pel que veig l´arquitecte està mort esta setmana i el seu germa estarà amb Aznar jugant al padel com sempre,,

Pep,Eloi aneu en conter perque estic a punt de proposar a l´alzirenc infiltrat que siga el nou capità!!!!

eloiet ha dit...

Ok, pues ja parlem el dissabte i aclarim tot. No vages clavant infiltrats com a capitans que ja es sap qe ha de ser un home (o dona) de la casa, perque si ve algú de fora i es troba amb nosaltres, o es torna boig o abandona l'esport de per vida. Potser eixa la raó per la qual ningú vol entrenar-nos.

Per cert, jo també jugue al padel a sovint i haig de dir que enganxa mes del que pareix, potser algun dia podriem fer un partidet entre nosaltres si voleu. Ale Pere, ja tens material per a rajar, que esta setmana Cesar està desaparegut i falta vidilla en el blog.

En el Cyberdunk, vaig a posar una aposta, encara que no em responsabilitze en absolut del seu resultat, ja que es molt incerta.

Per a hui

x1.1 Čėrnihiv Brotherhood (C 19.88) vs x5.8 Dnipropėtrovsk Diamonds (C 18.48)

Si, si.. pensareu que estic boig perque l'equip a apostar te menys valor que l'altre, pero el 5 inicial dels Diamonds es lleugerament millor i si aguanten tot el partit deurien guanyar. AVIS:Aposta no recomanada per al que vaja apurat de pasta

elpepgf ha dit...

per fi puc escriure!!! quin dia porte!
a veure, x on comence!?

infiltrat l'has clavat amb l'arquitecte! es passa el dia gitat, com a molt s'alça x a jugar a l'ordinador i poca cosa més!

pere si plou, tu tranquil, baix del pont es pot fer una barbacoa ben tranquilament, tan sols necessitem baixar alli les graelles i la llenya...

jo havia apostat per els visitants d la ukrania 1: Ky�v Greeks 67 - 98 Tėrnopil Eagles
i han guanyat, jeje, i això q tan sols es llevaven 1 punt d mitja (18-19).
amb això d la gent d fora tens raó, el q m'estranya es q tu estigues encara jugant amb nosaltres! serà xq eres igualet q tots nosaltres... els q si q m'estranyen d veres son "els kilos", casats i ahi estan aguantant, serà xq tan sols venen als partits d casa, no?

eloiet ha dit...

Ehh, jo pensava que ja m'havieu aceptat quasi com a ondarenc. He demostrat moltes vegades a l'Aixut que done la talla com a un més del poble i ara opte a la capitania del prestigios equip de basket d'Ondara.

Potser que Cesar no entra al blog esta setmana perque s'haurà deixat el cable sense enchufar, i com està gitat fent treballs, no tindra ganes d'alçar-se.

Molt be pep, ja has apres a buscar apostes. Eixa era l'altra pero també pareixia apretaeta. Al final, les dos han eixit be i continuem guanyant pasta.