En aquest cinquè article de "les perles de l'equip" anem a tractar un grup singular de gent, un grup singular de comportaments singulars... En definitiva, anem a tractar l'equip Júnior del bàsquet ondarenc, el femení!
Es tracta d'un grup de joves xiques, que just avui (o ahir, algunes) han acabat els exàmens de fi de curs. És un grup molt aplicat als estudis (quan volen), que ben segur que NO ho aprovaran tot, encara que sempre hi ha qui desprès et xafa la cara ben xafada...
Anem sense més espera a presentar aquest "singular" equip: com a base, tenim a Alba. És una gran jugadora, ella sola és capaç de decidir un partit, té un gran control del baló, un gran dribbling, i, si vol, un bon tir. Quina és la pega? Què és gossa de naixement... Sí, la xica no es que vinga a moure's massa... Mes bé, eixes coses de moure el cos... com a que no les sol fer, o si les fa (que de vegades passa!), les fa a càmera lenta, per a què apreciem bé la jugada!!!
Com a escortes, tenim a Carla i a Vanessa. Carla és, més bé, un nervi pur! Què si corre??? El que passa es què et cansa la vista de veure-la amunt i avall. És més ràpida que ningú en tot el poble, i a més, té un gran control del baló! "I per què no és l'estrella de l'equip?", vos preguntareu, no? Doncs per què té una por d'enfrontar-se amb els equips contraris que no es pot ni explicar...
I Vanessa? Vane, és un cas apart... Què podria dir-vos d'ella?! Què si no tinguera por del baló, si no fora tan "coqueta" i si no fora tan "barbie" (com algunes diuen), jugaria molt millor! I si aprofitara eixe tir tan bo què té quan vol...
Les ales: Ilu, Lorena i Marisa. Ilu, és la capitana de l'equip, la que més "il·lusió" i casta ha posat durant tota la temporada, a més, era la darrera temporada com a júnior, ja que és la més major de l'equip. Ho feia gairebé tot bé, però... i quan s'ofuscava??? Es tornava boja i no sabia on estava la dreta i on estava l'esquerra!
Lorena, també és pura casta, tot brega, ningú posa més ganes que ella en el rebot, però, i si la toquen??? Ai mare! En quant la toquen, perd els papers i a banda de protestar als qui estem a la banqueta del seu equip, no mata al contrari de pur milacre!!!
Què dir-vos de
Marisa! Té les ungles ben llargues, i com a bona xica jove que s’ha fet la manicura li té por al baló! Mai es sap quan les teves companyes d’equip et llançaran un míssil, enlloc d’un baló, no??? Si es llevara eixa por, igual que Vane!!!
Les pivots:
Neus i
Leila. A aquestes dos vaig a resumir-les juntes. “Per què?” Doncs per què, a banda que Leila és un poc més alta que Neus i té un color de pell “blanco-xufa” total, tenen un joc molt paregut. De fet, quan les dos estan defenent juntes, pareix el mur del frontó: qui arriba fins a elles, o s’emporta una bona xapa, o s’emporta una manotada en la cara, colzada... En atac tenen bons moviments i de vegades dubten de tirar quan deurien fer-ho ràpidament. Quina és la pega, que al minut 2 de partit ja porten 3 personals cadascuna d’elles... (més o menys com Enric).
A banda de tot això son unes molt bones xiques, amb una gran dosi de burrera a la sang (ho porta l'edat) i ganes de viatjar a Mallorca!
I sobretot, unes grans deixebles!!!
Salut a tots.