Això va ser un matí de l’any 2007. era la temporada 2006-2007 i l’Ondara havia aplaçat el seu partit de la jornada 17 (4 de febrer) per pluges al poble de Castelló de la Ribera.
El partit es va aplaçar per a març i tots esperàrem, locals i visitants, que el pavelló cobert estigués acabat.
Va arribar el dia del partit i el pavelló l’inauguraven eixa mateixa vesprada, i el partit no es pogué jugar a cobert, de totes maneres això és un detall que als nostres herois no els va importar per què aquell matí a Castelló de la Ribera es gaudia d’un dia fantàstic, amb un solet que donava gust.
L’escalfament tocava començar, i tots estaven presents: àrbitres, anotador, cronometrador, contrincants, balons, nosaltres (els visitants), fins i tot el públic, que va arribar abans d’hora degut al bon dia que feia.
Però els nostres herois no van començar l’escalfament... Desprès de canviar-se de roba i posar-se l’equipació de joc, Toni i Pep anaren a per aigua al bar del poliesportiu. Quina fou la sorpresa dels seus companys, quan els veieren arribar amb 6 botelles d’aigua, un plat de cacauets i un plat amb olives... A tot això, els seus companys eren Cèsar, Eloi i Pito. Sí, en total n’eren 5, bé, més bé 4 i mig, ja que Toni s’havia gitat tan sols un parell d’hores abans d'eixir d'Ondara amb el cotxe cap al partit i encara estava mig bufat!
Doncs tot començà amb bromes, fins i tot amb la gent del públic, que xerraven amb els jugadors de l’Ondara, al veure que en lloc d’escalfar estaven a la banqueta menjant-se les olives i els cacauets.
Tocava, ara si, començar el partit, i quina fou la sorpresa per als jugadors del Castelló de la Ribera, que els d’Ondara, dins de la broma i la tonteria, estaven en tot moment ficats dins del partit.
Al descans s’arribà amb un avantatge local de 7 punts. I amb el cabreig monumental de l’equip local, de veure que no podien desapegar-se dels ondarencs al marcador.
Al tercer quart l’Ondara comptava amb, gairebé, un home menys, ja que Pito estava desfondat i no podia córrer. A quasi tots els atacs arribava a passar la línea de mig camp i prou!
Al darrer quart, amb els castellonencs picats a més no poder i amb els àrbitres xiulant com a falta qualsevol tipus de contacte per part de l’equip d’Ondara, el partit estava al roig viu. Els ondarencs es quedaren a l’últim minut amb tres homes dels cinc que havien començat el partit per acumulació de personals i amb el resultat final de 62-50 (aquest fou el màxim avantatge que aconseguí el Castelló de la Ribera en tot el partit).
Per a finalitzar aquest meravellós partit, un dels jugadors locals, anà cap a Cèsar i li digué a la fi del partit si volia picar-se-la jugant un 1Vs1 a lo que Cèsar respongué: “Sí home, estàs poc flipat, què m’he cascat el partit sencer, xaval!!!”