Continuem amb la segona entrega d’aquesta sèrie de reportatges sobre partits, viatges de l’equip i/o entrenaments amb anècdotes curioses.
Aquesta vegada tractarem un partit entre Canals i Ondara. Era la primera vegada que jugàvem a Canals i l’arribada fins el poble va estar dins de la normalitat, el pavelló ja ens va costar una mica de trobar, i es que està camuflat per un riuet/barranquet que l’envolta, rotllo castell de l’edat mitjana.
Corria la temporada 2001-2002 (si no recorde malament) i l’equip venia de guanyar dos lligues consecutives, aprofitant aquests èxits es van jubilar dos pilars fonamentals com Sergi (àlies “El Capi”) i Vicent (àlies “Colau”).
Però tot això no importa, com tampoc importa el resultat del partit, que a més a més no recorde!!!
El que de veritat és més important és el viatge de tornada... Doncs l’anècdota va començar en el moment que eixírem del pavelló per pujar a la furgoneta que ens deixava Sono Acustic (el patrocinador), ja que al pujar, la situació dels ocupants va deixar una certa oloreta... Rafa conduïa i Eloi, ai Eloi..., era el copilot, més que copilot, era el GPS (aparell que aleshores no existia), ja que duia el plànol de carreteres a la ma...
El viatge de tornada deuria ser molt senzill, amb ruta per Xàtiva, Genovès, Quatretonda, Gandia i cap a casa, però el senyor GPS, va dir que agafàrem l’autovia que venia d’Albacete per pujar cap a València, i així ho férem.
Tant ho férem així que veiérem els següents pobles: L’Alcúdia de Crespins (què dius: “correcte, al costat de Canals i a l’autovia”), desprès passàrem per Rotglà i Corberà, per Beneixida, Càrcer, Gavarda... fins que veiérem una senyal on posava: “València 20”...
Al veure aquesta senyal ens pixàrem tots de la risa, ja que portàvem vora una hora de camí i ningú sabia on estàvem, fins que Pau i de Roc veieren el poble dels seus avis, trencàrem per aquesta direcció i agafàrem ruta cap al sud, per a buscar la AP-7 cap a Ondara.
A la fi i desprès de 2 hores de camí i gairebé 200 quilòmetres (una més del que tocava i més del doble de quilòmetres) arribàrem al Prado, lloc d’eixida i arribada de tota la vida.
Vull donar l’enhorabona als aventurers que anaven en aquella furgoneta suïcida, com eren els ja anomenats: Rafa, Eloi, Roc, Pau i a més, Pere, Pep, Toni...
Salut a tots.
7 comentaris:
s'ha quedat algo llarg, no? però b... s'accepten comentaris per afegir més informació!
En la meua defensa he d'afegir que en aquella época erem pioners en quant a viatjar fora de la nostra comarca. Mai no haviem anat a aquells pobles, per tant jo com a persona responsable del grup vaig assumir la dura presió existent i vaig guiar amb fermesa al 'ramat' cap a casa.
Encara no dominavem el caminal eixe de Genovés-Quatretonda... i per tant vaig decidir no posar en perill al grup i triar un cami segur i fiable.
Si no recorde mal, el senyor Toni portava un altaveu dins de la furgoneta i va estar tot el partit donant pel ...
Per la meua part, es el que haig d'afegir.
Suggerència: Un episodi digne d'aquesta secció seria el partir a Castelló de la Ribera de l'any passat... supose que Pep ja recordarà.
eixa és molt bona també! ja farem un capitolet!
x cert, això del megàfon d rafa és veritat, xq si no recorde malament donaven pel sac a tots els pobles x on passàvem, no?
Si, recorde que Toni i tu mateixa el portaveu tot el viatge i en cada poble soltaveu prou barbaritats, preferentment a xicones.
He tornat a mirar el resultat de Xativa i no l'han modificat així que supose que serà veritat... mare meua. Alguna cosa rara deu haver passat allí.
Ehh, que soc Eloi ehh, pero desde el compte de la Fundació. Es que he fet un blog privat per a un grup de treball i ja estava 'logejat'.
Pep enhorabona!!!Aquesta secció de les anècdotes és la que més triunfa.Acabe de llegir-la i estava baquejant-me tot sol ací ala sala de professors(més d´un deu haver pensat que estic penjat).Estàs fet un escriptor i t´anime a que escrugues més capitols i després ja començarem a pensar en editar un llibre recopilatori ANEM A FORRAR-NOS!!!
Una història bona és la que tornaveu de jugar fora i es vau perdre i la dona de Pablo li va cridar perque tenien sopaeta i li va pegar un puro...jo no anava pero trobe que vareu tindre que parar a una gasolinera a sopar i tot...
Pep la història no és llarga està genial!!!
jo també tocava els ous amb el megàfon??? tinc una ment prodigiosa, xq borra els mals actes q faig i pareix q tan sols conserva els bons...
Publica un comentari a l'entrada