dimarts, 5 de febrer de 2008

Partits èpics!

Benvinguts a aquesta nova secció del Blog del Club Bàsquet Ondara.
Ací posarem xicotets resums i anècdotes de partits què han entrat a la història del Bàsquet del nostre poble, ja siga per anècdotes positives (victòries, lligues guanyades...), com per negatives (derrotes, sancions...).

Aquesta setmana tractarem un partit de juvenils, de la temporada 1.995-1.996 (si no m'equivoque). Es tracta d'un partit jugat al pavelló de Calp, entre aquest mateix poble i els nostres juvenils de l'Ondara, que per aquelles temporades el formaven jugadors de la talla de: Pau, Borja, Pedro "el Moli", José "Xerete", Pere "Gel", Pep (la meva primera temporada com a juvenil, un gran èxit!), i altres bellezes que ara mateix no recorde!
El resultat fou de 126-25, evidentment a favor del Calp...
L'entrenador de l'Ondara per aquelles jornades era Vicent Mas, més conegut per la seva monyica, què desprès de tirar la deixava completament allargada, rotllo Reggie Miller quan guanyava un partit al darrer llançament!

Doncs els millors records d'aquest partit foren quan al minut tres de partit i desprès de botar-se dues vegades consecutives el baló al peu, Vicent va decidir canviar a Pere "Gel" i dir-li que anés a dutxar-se, cosa què va ajudar a Pere, ja que encara no s'havia gitat a dormir, i es que el partit era a les 9 del matí d'un diumenge (divina joventut...).
Una estona desprès de tot açò, a la segona part i ja farts de rebre cistelles del Calp cada 5 segons, Pedro "el Moli", que era l'encarregat de traure de fons desprès de que ens feien cada cistella, eixe dia va acabar cansat de traure. En aquesta segona part va decidir llançar la pilota a l'altra part de la pista "per a que tarden més en anotar-nos", ens va dir ell!
Tots ens quedàrem parats quan ho va fer per primera vegada, però si no ho haguera fet, el resultat possible seria per plorar; què vos pareix un 195 - 25? Seria massa!!!

4 comentaris:

eloiet ha dit...

Per a completar la lliçó d'història hauríes d'afegir que després de la desfeta a Calp, Pedro va decidir deixar el básquet, y un tal Eloi que anava a l'institut de Denia y feia rem i handbol va decidir començar a forjar una nova llegenda dins de l'esport ondarenc després d'haver assolit cotes màximes al seu propi poble.

Diuen que hui en dia encara continua jugant al bàsquet y que el seu record de minuts consecutius disputats serà dificilment superable per un altre jugador... aixó es el que es comenta a les tertulies del poble.

elpepgf ha dit...

més q una llegenda, va forjar una dinastia, rotllo serie-culebron, ai, no! rotllo NBA!!! jeje, amb un parell d'anells d campió i tot!!! q jo també els tinc, eh!!!

Pere ha dit...

La nova secció és genial i espere que haja més capítols(p.ex.viatge amb furgoneta a jugar,conduia Rafa-el,copiloto Eloi GPS en la qual per tornar a casa varem passar per Teruel.Menys mal que tot el viatge va estar amenitzat per les queixes d´eixe premi Nobel de la Pau anomenat Toni Zarzo.
També he de dir-vos que comenceu ha estar molt malats els dos:primer,a Ondara la única dinastia que existeix va ser la que va instaurar un tal "PERE GEL"famosa al llarg i ample de la comarca i que en poc temps tornarà del seu exili per derrocar al tirà d´Eloi!
Segon,em sap mal rectificar-te Pep però l´entrenador d´eixe partit no era Luismi sinò Vicent Mas i ho sé per que jo vaig ser titular eixe partit(m´enrecordaré tota la vida encara que tu m´hages vullgut obviar)vaig arribar a jugar sense haver dormit ni un minut (era diumenge a les 9 del matí)i els dos primers balons que vaig tocar me´ls vaig botar al peu i els vaig perdre per què no sabia ni on estava i en vista de la demostració de les meues habilitats Vicent em va dir unes paraules molt sàbies"TOCA PERE,VES I DUTXAT"3 minuts vaig jugar!
És veritat que després d´eixe partit el moli seu va deixar i va arribar a les nostres vides una bèstia quadrada,fortíssima amb els abdominals marcats (vamos,igualet que ara!)que en el primer entrenament em va arrancar els braços cada vegada que m´acostava a l´anella amb l´excusa "es que en handbol m´han ensenyat així!!Encara tinc el muscle dislocat.jajaja!

elpepgf ha dit...

sí q és veritat!!! això d botar-tel baló al peu i q vicent t'enviara a la dutxa ho recorde! q bò!!! vaig a modificar l'article i donar-li un poc més d certesa!