Torna el bon joc, la rapidesa, la plasticitat, l'elasticitat...

Abans d'entrar en detalls, volem agraïr i donar les gràcies a l'excel·lentíssim Ajuntament d'Ondara per brindar-nos l'oportunitat de poder jugar en el "pavelló descobert" del nostre poble, ja que gairebé sempre està ocupat pels nombrosos actes que es realitzen en Ondara i sempre hem de jugar en la pista de fora, però aquest cop es "tiraren al roll" i ens deixaren lliures les pistes del "pavelló descobert". Així mateix agraïm la presència dels gairebé 100 aficionats que acudiren a veure el fenomenal acte del que pogueren gaudir!!!

El passat dissabte 28 de març pel matí i aprofitant el descans, els jugadors del Sènior Masculí acudiren en massa al partidet-paxangueta que havien muntat entre ells i la vella glòria "Toni", més conegut com a "bouet" o "tanqueta".
La convocatòria funcionà i acudí tot l'equip Sènior al complet llevant de Jordi i Sergi que tenien compromisos personals i socials, però en el seu lloc acudiren el ja esmenat Toni i Llorenç, el tècnic assistent del Júnior Masculí, qui gaudeix d'un gran estatus dins del club ondarenc, degut al seu gran desenvolupament de l'equip Júnior des de la banqueta i les seves elaborades i sempre eficients tàctiques.
L'hora acordada per tots fou les 10 del matí, per començar a jugar a les 10.30 h. I així ocorregué, quan tocaven les 10.30 h. al campanar d'Ondara entraven per la porta del "pavelló descobert" els dos darrers participants: Eloi i Felip, aquest últim amb un careto de son que no se'l podia aguantar. Ja estaven tots preparats per a jugar, però abans, Toni, qui feia mesos que no tocava una pilota de bàsquet, intentà el seu primer llançament a cistella, llançament triple en aquest cas, que se n'anà un pel tort... Tan sols un poc més d'un metre per dalt l'anella, però res que no tinguera solució.

Els equips es componien dels següents membres:

Equip guanyador: Toni, Llorenç, Pito, Fer i Eloi.
Equip perdedor: Pere, Cèsar, Joan, Felip i Pep.

A la primera ullada, ja es veuen certs favoritismes per a l'equip guanyador: Tenien un base pur (encara que en condicions llastimoses), com Toni, i a més, comptaven amb dos pívots purs, com Fer i Eloi. Mentre l'equip perdedor tenia que jugar amb un escolta com a base, amb dos alers i amb dos 4s. Aquests equips feien oloreta de descompensació!!!
Però tot començà malgrat aquests favoritismes. En el primer partidet jugat a 21 punts, al descans guanyava l'equip "perdedor" per 11-10, gràcies a dos triples consecutius del seu "base" Pere, però en la segona part l'equip "perdedor" començà a perdre balons degut a vàries jugades molt polèmiques i a l'excessiva duresa del joc defensiu de l'equip "guanyador", quedant finalment vençuts per 21-18.
I ja en el segon partidet, aquest cop jugat a tan sols 11 punts, l'equip "guanyador" arrasà al "perdedor" per 11-4, aconseguint un parcial inicial de 7-0, fins que el pivot de l'equip "perdedor", Pep, més conegut com "el Gran Capità" es posà les piles a ell i a l'equip i amb dos cistelles consecutives i una altra de Pere es posaren 7-3, posant els cabells de punta als "guanyadors". Però de nou, per l'excessiva duresa defensiva, els "guanyadors" aconseguiren guanyar el partit pel ja esmenat 11-4, no sense polèmica, ja que en una jugada de contraatac, Pito intentà frenar Cèsar fent-li una falta excessivament dura, agafant-lo per darrere i, gairebé, provocant un cop molt important contra els suports de la cistella.
Però a la fi la jugada acaba cordialment i sense ferits, encara que amb moltes queixes als àrbitres del partidet.
Desprès d'aquesta suada, els nostres grans jugadors anaren a la Plaça de Bous a celebrar-ho amb la companyia d'unes cervesetes:



Ací tenim els feliços jugadors desprès del partidet!

Ací tenim als jugadors, ja entrats en l'alcohol i intentant tombar a Eloi.

I ací els tenim, quan ja no es podien ni alçar de la cadira Eloi i Toni.


Salut a tots.