La "contracrònica" del Pàdel!

Era un matí assolejat, es palpava un ambient estrany, és dels dies en que a l'alçar-te saps que tens una cita important. Algo en la panxa et diu que has d'estar concentrat, que és un dia en el que no pots fallar.

Cap a les 9:30 eixia cap a Ondara, la capital del pàdel el dissabte. Allí tenia lloc un duel important. Grans personalitats havien confirmat la seva assistència a la partida que enfrontaria per una banda a Toni "tinc una raqueta que juga sola" i Pito "me'n vaig a una concentració Dunlop" i per l'altra banda Pere i Eloi (els favorits en totes les cases d'apostes on-line), que no necessiten presentació alguna.

Ens varem concentrar davant el + i + d'Ondara per partir cap a les instal·lacions de Monte Pego junt amb el reporter oficial del circuit europeu que venia de cobrir la final del campionat italià a Bolònia. Es feia tard i Toni no apareixia, peró no ens vam preocupar ja que tots sabíem que estaria al Underground concentrant-se per a la cita a base de Ballantines i tabac (el desayuno de los campeones).

Els actes prevists a la patida ja havien començat i els assistents prenien lloc a les graderies. El rei d'Espanya ens saludava afectuosament mentre l'altre Rei, el Rei Misterio, signava dedicatòries als calçotets del seu gran fan, Pep. La lluita començà i, des del primer punt es va veure que anava a ser un partit ple d'intensitat i de grans accions. En el primer set ningú va aconseguir marcar diferències i es va arribar al Tie Break on Pito i Toni estigueren més llestos a l'atacar sempre a Pere (punt feble de la parella rival). L'1 a 0 va sembrar alguns dubtes entre la gent però vaig aprofitar el descans per corregir alguns aspectes tàctics i alçar l'ànim col·lectiu. En el segon set es va veure una imatge ben diferent ja que Pere i Eloi dominaren des del primer moment i feren que el sempre polèmic Toni esbroncara el seu company degut a una incorrecta posició en la pista, fent ús d'expressions com "burro, ahí no fas res de res!!". El set va acabar amb un clar 6-1 i amb la sensació què el partit sols tenia un color. El tercer set va ser un pur tràmit on Pere i un genial Eloi (MVP del torneig) esborraren els rivals aconseguint de nou un 6-1 que els donà la victòria.

Paquito i Espe entregaren el trofeu a la parella guanyadora però el millor moment va ser quan Carla Bruni s'acostava a l'MVP del torneig per fer-li entrega del seu guardó i tots els presents van notar que hi havia una forta atracció, com no podia ser d'altra manera tractant-se de dos dels físics més envejables del moment.

Acte seguit els protagonistes demostràrem el bon ambient regnant i anàrem a gaudir d'uns merescuts porronets de cervesa. Va ser en aquest 'tercer temps' on Toni va demostrar tot el seu potencial. El que en principi anava a ser un aperitiu rapidet abans del dinar es va convertir en 6 ó 7 porronets, dinar, mistela i cubata acabant vora les 4 de la vesprada, ja sense la presència de Pere que tenia altres compromisos gastronòmico-alcohòlics.

Tindrem una pròxima edició el dissabte 13 de juny, a falta de confirmació.

FI. (Recordeu que aquest article està signat per Eloi, no per mí... Salut a tots.)